NOVA ETAPA AUTOGESTIONADA

Cada dilluns ens trobem per fer volar la imaginació a través de la paraula escrita. T'hi apuntes?. De 7 a 9 del vespre, intentem posar negre sobre blanc al paper que tenim al davant, practicant el plaer d'escriure sense complexos i aprenent d'una manera participativa i oberta. Ens ho passem força bé però sempre ens agrada que arribin paraules noves. T'hi esperem!


INFORMACIÓ I CONTACTE

Si vols veure com és una sessió del taller vine qualsevol dilluns que et vingui de gust. Sempre hi seràs benvingut/da!


Si vols més informació truca al telèfon 934 552 869 (Núria).


OBJECTIUS

· Descobrir el plaer d'escriure

· Perdre la por a la paraula, fent de l'escriure un joc

· Motivar l'expressió escrita, àgil i espontània, sense esforç

· Respirar a través de les paraules

· Deixar volar la imaginació, atrevir-se amb nous i vells temes

· Explorar a la recerca de tresors i de records

· Desenvolupar idees i practicar diversos estils i gèneres (prosa, poesia, cartes, contes, assaig, teatre...)



ESQUEMA DEL TALLER

· Lectura compartida dels escrits fets acasa

· Comentaris als textos

· Escriure..., escriure..., escriure

· Aportacions personals

· Comentaris d'autors i llibres

· Consigna per escriure a casa



MÉS COSES DEL TALLER

El taller d'escriptura creativa a la Cooperativa Rocaguinarda va començar l'any 2000 i va ser conduït i dinamitzat per l'escriptora Consol S. Buendía fins a la tardor del 2008, quan la mort va interrompre la seva inestimable tasca. El seu record sempre ens guia i acompanya.

· Actualment el taller es fa de formaautogestionada, amb la participació activa de totes les persones que hiassisteixen.

· El poder de les lletres recull els escrits sorgits del taller des de la tardor del 2007 fins a l'inici del 2009. Aquest bloc va ser dissenyat i gestionat per la Carme Martí.

· Cada any s'edita un recull amb una selecció de les obres fetes durant el curs.

· El taller col·labora, amb les seves creacions, amb altres grups i activitats de la cooperativa. Hem fet textos per al grup de teatre, nadales literàries per al sopar de Nadal, lectures per Sant Jordi, punts de llibre amb haikús juntament amb el taller de gravat… Si teniu una altra idea, ens agradarà participar-hi !El 2010 hem engegat Xarxa de Lletres, un projecte de literatura col·lectiva a Internet juntament amb el Racó.net del C.C. del Guinardó. Trobaràs més informació d'aquest projecte a: http://www.racomultimedia.net/search/label/giny%20de%20cibertextos.

· Durant tots aquests anys pel taller han passat moltes persones, cadascuna hi ha aportat la seva personalitat, les seves vivències i la seva energia creativa. Gràcies a totes!.

COMIAT DEL BLOG

Diuen els savis que res no dura per sempre. I diuen els poetes que això fa que tota vida transitòria i finita sigui alhora extraordinària i única.

Dintre del període d’anys de treball constant i fructífer del Taller d’escriptura creativa de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda, es va presentar l’oportunitat d’obrir aquest blog. S’hi recullen alguns dels escrits sorgits del taller, des de la tardor del 2007 fins a l’inici del 2009, vestits i guarnits per a Internet per la Carme.

El Poder de les Lletres és una mostra del resultat d’una etapa de creativitat compartida, la del taller d’escriptura, que durant molts anys va ser acompanyat i guiat per una persona meravellosa, la Consol, que ens va encomanar la seva passió per la literatura i amb qui vam tenir la gran sort de compartir temps i paraules i una amistat senzilla i generosa fins al final de la seva vida.

L’absència de la Consol ha fet canviar la dinàmica del taller. Ara el grup d’escriptura ha emprès una nova ruta, diferent però també enriquidora, i pensa continuar-la amb il·lusió. Però de moment sembla oportú aturar el blog en aquest punt. Si més no, fins que se’ns obrin noves perspectives.

Avui, doncs, acomiadem aquest blog, que d’alguna manera queda inacabat, com són inacabades gairebé sempre les obres dels homes i les dones. Així i tot, les paraules que cadascuna de nosaltres hi ha posat durant aquests anys hi continuaran vivint, perquè arribin a través de la xarxa fins a qui les vulgui llegir.

A tu, navegant de les lletres que has arribat fins aquí, et convidem a visitar el blog i et desitgem un bon camí.

Taller d’escriptura creativa Rocaguinarda.

PERDONAD SI ME AUSENTO

El proppassat divendres, en el Pati Llimona, vàrem assistir a l'homenatge que les amigues, col·laboradores, alumnes, companyes de poesia i persones que la van conèixer, van organitzar a la nostra estimada Consol.

L'acte va ser molt emotiu, es van llegir poemes de la Consol i d'altres poetes, així com escrits i poemes de les seves alumnes. La música, com no podia ser d'altra manera, va ser present durant tota la hora llarga que va durar la trobada.

Si les persones moren quan deixen de ser recordades ella viurà encara molt anys en el record i l'ànima de totes aquelles i aquells que van tenir el goig de compartir amb ella una part de la seva vida.

Com sé que la mort d'en Benedetti l'hagués afectat d'allò més, si encara fora entre nosaltres, passo a reproduir un poema seu que mostra en tota la seva amplitud l'estat dels nostres cors després de la seva pèrdua:

Se me han ido muriendo los amigos
Se me han ido cayendo del abrazo
Me he quedado sin ellos en el día
Pero vuelven en uno que otro sueño.
Es una nueva forma de estar solo
De preguntar sin nadie que responda
Queda el recurso de tomar un trago
Sin apelar al brindis de los pobres.
Iré archivando cuerdos y recuerdos
Si es posible en desorden alfabético
En aquel rostro evocaré su temple
En este otro el ancla de unos ojos.
Sobrevive el amor y por fortuna
A esa tentación no se la llevan
Yo por las dudas toco la mismísima madera
Esa que dicen que nos salva.
Pero se van fugando los amigos
Los buenos, los no tantos, los cabales
Me he quedado con las manos vacías
Esperando que alguien me convoque
Sin embargo todos y cada uno
Me han dejado un legado, un regalito
Un consuelo, un sermón, una chacota
Un reproche en capítulos, un premio.
Si pudiera saber dónde ríen
Dónde lloran o cantan o hacen niebla
Les haría llegar mis añoranzas
.Y una fuente con uvas y estos versos.

Per últim, passo a reproduir l'escrit que la nostra companya Coral va llegir en nom del grup d'escriptura de Rocaguinarda:

“Un estel ens fa l'ullet i ens transmet una força estranya com la que ens encomanaves, atenta, somreies mentre recorríem el full en blanc tot cercant les paraules que se'ns feien esquives.

Eres la fetillera que ens engrescava, l'alquimista que convertia en or els mots que destil·làvem amb timidesa.

En els nostres escrits s'hi reflectien les teves rialles, espurnes vives que aconseguien fer sorgir els pensaments amagats. Fluïen inesperats records, vivències, amors i desamors, tristeses i alegries desats, tan endins, que crèiem esvanits i que ens retornaven i ens omplien de sorpresa.

Gràcies a la teva passió encomanadissa de les paraules, per la sonoritat, per la màgia. Pel ritme, vas fer sortir el millor de nosaltres i cada dia el repte era més gran .

Ens ha quedat aquest cuquet i no podem parar d'escriure i, en cada expressió, en cada frase reflectim la vitalitat i la fascinació de la teva empremta.

Encara atònites, amb el cor ple de pluaj, cerquem en la teva veu.”

TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE.

Parlaré de la Consol...

Parlaré de la Consol, de com em vaig trobar escrivint sense haver-ho fet mai tret de les redaccions escolars, de com desitjava que arribés el dilluns per sentir-li dir a tots, un a un, que allò que havíem escrit estava molt bé, que potser caldria retocar algun terme que es repetia massa, que la idea era molt bona, que hi continuéssim treballant.

Recordo quan ens trobàvem els dimarts i els divendres, dies que jo anava al mercat, i anàvem a fer un cafè al Caracas i de què parlàvem, de pel·lícules que havíem vist, de llibres que havíem llegit, i ens els deixàvem l’una a l’altra. De com mica en mica em va anar fent confidències d’aquelles que no es fan a tothom i que jo acceptava, feliç, com a prova d’amistat.

També puc explicar-vos, a rel d’aquestes trobades, les velades insinuacions de venedores, veïnes i conegudes sobre la meva relació amb ella. És la meva professora del taller d’escriptura i ens em fet amigues, deia jo, amb un somriure, mentre maleïa els ossos de la meva interlocutora.

Em venen a la memòria les tardes que ens reuníem per fer les classes a casa seva quan la malaltia ja li començà a prendre les forces; lectures i treballs barrejats amb tasses de te i qualsevol cosa per fer content l’estómac.

I, més endavant, les tètriques, vergonyoses, habitacions de Sant Pau després de les intervencions a que la van sotmetre, sempre pensant que el cos guanyaria la guerra, fins a l’última, la pitjor de totes, on la mort no es movia del seu costat, sotjant-la, inclement.

Agraeixo aquesta última visita molt especialment perquè em va permetre acomiadar-me’n tot portant-li una última alegria: el llibre dels nostres treballs, imprès.

Núria
1-12-2008

GRACIES

Consol benvolguda:

Vull donar-te les gràcies per la teva mirada aprovativa, afable i acollidora, pel teu somriure mig tímid, mig agosarat, quan em deies: Apa, Montserrat, m'he de treure el barret amb aquest sonet que tha sortit!.

Sempre veies el millor de cadascuna en els nostres escrits.

Gràcies per les teves paraules al pròleg del llibre "Bocins íntims", el primer del taller on he col·laborat. Paraules que, encara que, dirigides a totes, me les he fet meves en llegir-les i rellegir-les.

Gràcies per haver plorat amb els meus escrits novells, que feien relació a aquella guerra que tu no vas conéixer, per que la vas viure en el fons del cor.

Gràcies per aquelles riatlles que et despertaven el petit elf que portaves dins, en escoltar llegir la feina feta al taller.

Gràcies per estar al meu costat, a casa, quan faig els deures, quan em claves copets de colze quan em quedo aturada i, aquell "va bé" quan recomenço i acabo i ho passo a lordinador.

Gràcies perquè estares sempre al cap de taula, al taller, afirmant amb lleugers cops de cap, cada frase més o menys polida amb el teu somriure amable i comprensiu.


MONTSERRAT FORTUNY
27.11. 2008

La Consol ens ha deixat....

La Consol ens ha deixat i camina per corriols de pau.

Aquí enyorem la seva mirada franca, la parla fluïda i generosa, sempre ràpida en la resposta, gran comunicadora, amb qui era fàcil establir lligams afectius.

Les idees, els pensaments i els sentiments, brollaven impetuosos, cercant la ploma, dirigida al full immaculat, posant negre sobre blanc, línea rere línea, omplin llibretes, que ella guardava com a tresors ordenats primorosament en lleixes.

D’esperit assedegat cercava l’aigua de la font profunda de l’ànima, i aquesta generosa brollava segons la demanda, i en el seu cas abassegador.

Independent, amiga sincera, gaudia de l’afecte de tot aquell amb qui tractava.

Dono gràcies per haver-la conegut. La seva llum i el seu amor, romandran per sempre dins el meu cor.

Carme Marquès
01/.12/.08

R E S U R E C C I Ó N

pintura de Montserrat Gudiol

Ya no hay muros que oprimen
Ni ruge la fiera hincando sus garras.
Cayeron las rejas que ardientes mordían.
Mi carne gélida no oye, ni siente,
no tiene respuesta.
Alrededor, solo luz cegadora,
agua limpia que fluye,
manantial que brota purificador
en lo hondo del alma.

Carmen Marquès
26/. 11/.08